El futur, es avui
Escoltem freqüentment la frase “M’acabo de jubilar i ara, vull viatjar, desconnectar i en un futur ja pensaré en el cohabitatge, m’agrada molt, però més endavant…”
Oblidem que el futur és avui, doncs ja som “majors” i el nostre futur és ja! és el present.
Oblidem que la creació i la consolidació d’un projecte amb aquesta envergadura, comporta molt més temps del que nosaltres pensem. Doncs desconeixem els temps reals necessaris per a la consolidació del grup, i trobar el lloc on viure, i habitualment acostuma a ser més del que podrem imaginar. Perquè desconeixem els imprevistos que sorgiran i se’ls ha de donar espai, i temps…
Quin temps han necessitat els que ja estan consolidats?. Això ens pot orientar. Doncs entre 5 i 10 anys la majoria.
Si pensem que la jubilació arriba als 65-67 anys, ¿Quant penses que pots començar a crear el teu “futur?.
¿A quina edat s’ha de posar en marxa el mecanisme per tenir el projecte ja en marxa al jubilar-nos?
És recomanable, iniciar el camí als 50 anys, si el projecte es per viure desp`res de la jubilació.
Si es troba el cohabitatge que sembla ideal, i ja està en marxa en aquests moments, involucrar-s’hi, com a simpatitzant, per poder conèixer al grup, el lloc, i poder fer-se la idea de si “podríem viure allà”.
Algunes vegades un grup d’amics, pensen que en el futur podrien “viure junts” però ho veuen a llarg termini, també en aquests casos, s’ han d’anar fent passos. El primer, es fer “guardiola”. Si el grup té solvència econòmica per promoure un projecte , hauran d’ assumir el cost total del projecte, no podrà optar a un solar de l’administració en la cessió d’ús. Seran auto promotors .
En quin temps voldrien tenir el projecte consolidat?
Tots els membres tenen la mateixa idea del temps?
Localitzar llocs o edificis que puguin ser candidats al projecte ¿rural, urbà?
Quant integrats han de ser per poder assumir el cost?
Serà el grup d’amics només, o s’obren el a rebre nous integrants?
Disposeu tot el grup de patrimoni o liquidació econòmica per assumir l’autopromoció? Què costarà?
Els pilars d’un auto projecte de cohabitatge, son la consolidació del grup i la capacitat econòmica d’aquest.
¿Hi ha un manual de com crear un cohabitatge?
Sí, “l’experiència dels que ho han aconseguit”.
La seva experiència, és el nostre manual, tots coincideixen en lo anteriorment expressat.
Arribat a aquest punt, és fàcil deduir que es necessitaran “anys” per consolidar un projecte que s’haurà d’iniciar el camí invers al que estem acostumats. Com és, anar a la recerca d’ un habitatge, que ha construït un promotor, que està a la venda i promocionada en immobiliàries, on podrem triar el que s’ajusta al nostre poder econòmic, i una vegada escollit l’habitatge, trobarem els veïns que vaig en el lot al comprar nostra vivenda.
Un cohabitatge, começa al revés, primer es troben els veïns, es consoliden com a “família escollida” i després acorden on viuran. Estableixen les normes de la convivència veïnal, quant i cóm s’implicaran en el benestar de tots, i quina capacitat econòmica tenen per poder “somiar” amb el cohabitatge desitjat i aconseguir-lo.
Així que quan una persona al voltant dels 70 anys, diu que primer viatjar, i després ja pensarà en el cohabitatge, desconeix que no és possible aquesta equació, perquè la nostra esperança de vida, no ho permetrà.
Així les coses, iniciar el camí cap a la convivència, és quelcom que tenim que posar en marxa des de ja… si és que ja s’han complert els 50 anys, aquest és el límit, perquè si no, és que està somiant, però no se viu en la realitat.
Fins aviat!
