Cohousing Intergeneracional o sènior?
Cohousing Intergeneracional o sènior?
Què es millor viure barrejats, com es fa habitualment en qualsevol comunitat de veïns o be agrupats per edat?
Doncs no hi ha cap fórmula per donar resposta. Senzillament el grup defineix com vol viure.
Viure en un cohousing sènior, no vol dir viure aïllat del mon, i tampoc treure de la seva vida a la resta de grups d’edat, senzillament, les necessitats son diferents. La lentitud s’imposa, obliga a baixar el ritme, el silenci es molt apreciat en fer-se gran, i les converses deriven a temes de la realitat present. Viure plegats en aquesta època de la vida, s’ha demostrat una avantatge, ja que fomenta l’activitat física, l’autogestió fins a on es pugui, fa que les facultats cognitives segueixin més temps i millor.
Les generacions s’agrupen per edat per fer colla
Amb l’experiència acumulada d’altres projectes intergeneracionals, que son veterans en aquest tema, s’ha vist que les generacions s’agrupen per edat per fer colla. Fins i tot, en projectes grans en extensió de terreny, si les instal•lacions ho permeten, tenen espais diferenciats.
Per exemple els joves amb fills petits, s’agrupen per viure més junts igualment els mes grans que necessiten silenci, també son més a prop entre ells. O es canvien els mes grans a apartaments o habitatges més petits quan ja no viuen els fills amb ells, o en habitatges a la planta baixa, per no tenir barreres arquitectòniques els mes grans. Es a dir, s’escull el millor per a donar resposta a les necessitats individuals.
Cal dir que no es que no es tinguin relacions, si no que per ajustar-se a les necessitats es recol•loquen per funcionar respectant les necessitats de tots. I sempre tenen xarxa d’ajuda mútua si cal. Els joves poden fer-se càrrec de tasques com fer de cangurs dels petits, acompanyar a la gent gran a fer gestions, o visites mèdiques. Conduir quan la gent gran deixa de fer-ho, petites reparacions. De igual manera, la gent gran pot fer tasques des de casa, com fer de cangurs dels menuts si cal.
A Alemanya, en un projecte van habilitar un espai per fills emancipats dels pares però que seguien en el cohousing. Com que les instal•lacions eren diferents edificis, es va habilitar un edifici per joves. Igualment hi ha cohabitatges per col•lectius amb diferents necessitats especials. Que requereixen habitatges amb característiques arquitectòniques més específiques.
El cohousing, no significa aïllament, tot el contrari, es un model de viure plegats, com qui escull viure en una casa aïllada, o be ho fa en un bloc d’habitatges comunitari, on es viu en un pis de propietat i sobre un solar que es propietat compartida per tots els propietaris. El que es coneix com a propietat horitzontal.
En aquest darrer model, la propietat no escull els veïns, escull un habitatge que l’hi agrada, i si te sort tindrà uns bon veïns.
Quan un col•lectiu decideix anar a viure junts, es el grup qui s’acull a si mateix, primer les persones i desprès on viuran. Partint d’aquesta premissa, la auto selecció es natural. Clar que aquesta premissa, es per la posada en marxa del projecte. Per les posteriors incorporacions es un altre nivell. I en aquest cas, les persones interessades, troben ja en marxa el projecte. I es un paquet que va junt, localització i veïns.
Viure junts quan ens fem grans, no vol dir viure d’esquena a la societat que ens envolta. La vida social no es perd en viure en un cohabitatge sènior. Mes aviat es el contrari, ja que l’esperit de pertinença a la societat que ens envolta, porta a viure en aquest model de col•laboració social. I les col•laboracions en totes les xarxes socials o associacions de proximitat es molt present
El col•lectiu de gent gran es un col•lectiu molt visible en la nostra societat. Amb necessitats específiques, no es pejorativa aquesta expressió. Viure anys i amb plenes facultats es un premi en la vida, permet viure i gaudir de molts moments i cal ser exquisit en escollir on voler viure quan un sigui gran. Deixar passar el temps i “despertar” el dia que se’ns trenca el fèmur i ens fa caure, no es el millor moment per despertar a “ser gran”, tenim una societat que ens acompanya en el proses de viure una vida de llarg recorregut, els que van per davant ens permeten aprendre a fer-nos grans.
Observar i escollir es la nostra feina.
Les experiències dels col•lectius que viuen agrupats donen moltes raons que convé escoltar.
I l’exemple, no es sols el grup de gent gran, també hi son grups de músics, artistes diversos, del mon de les arts que necessiten espais específics, com el teatre, la ceràmica, o la literatura per poder seguir gaudint de les seves passions, compartint-les.
Cohabitatges per col•lectius específics, o cohabitatges intergeneracionals, es una de les moltes formes de viure gaudint de viure colaborativament. Per exemple hi ha de grup de cohousing per dones grans a Londres.
Convé anar mirant si ja hi és el model desitjat, per anar-se apuntant a la llista d’espera de socis expectants. O be crear el propi projecte!
