Història del lesbianisme a Catalunya: repressió, lluita, llibertat i una història
.
Lesbianisme a Catalunya és una realitat amb una història marcada pels silencis, la repressió, la lluita i la llibertat. Han passat vint anys des que el destí va decidir que caminarien juntes. La Montse i l’Anna comparteixen amb nosaltres la seva història: una vida viscuda amb valentia, la lluita per ser qui són i com aquest camí les va portar fins a El Nostre Racó.
La història del lesbianisme a Catalunya: una memòria sovint silenciada
La història del lesbianisme a Catalunya i a la resta de la península Ibèrica està marcada per una doble invisibilització: el silenci imposat a l’homosexualitat i la discriminació derivada d’una societat profundament patriarcal.
L’existència de dones que estimaven altres dones es pot documentar des de l’antiguitat fins als nostres dies, passant per la repressió franquista, l’activisme de la Transició i l’actual recuperació de la memòria històrica.
El terme lesbianisme prové de l’illa grega de Lesbos i de la poetessa Safo (segle VII aC), els versos de la qual constitueixen un dels primers testimonis literaris de l’amor i el desig entre dones. Malgrat que l’homosexualitat femenina ha existit al llarg de tota la història, gairebé sempre ha romàs amagada. A diferència dels homes, les dones depenien econòmicament, jurídicament i socialment d’ells, fet que les condemnava sovint al silenci i a la invisibilitat.
De la Segona República a la repressió franquista
Durant la Segona República van començar a aparèixer algunes figures pioneres i espais de més llibertat, com ara Lucía Sánchez Saornil (cofundadora de Mujeres Libres) o Victorina Durán, que va viure la seva homosexualitat amb una certa llibertat abans de l’exili. A Catalunya també es podria fer referència a les primeres xarxes feministes i culturals de Barcelona, encara que la documentació sobre lesbianisme és molt escassa precisament per la invisibilització.
Amb l’arribada de la dictadura franquista, però, la repressió es va intensificar. El règim va perseguir qualsevol expressió de diversitat sexual i, amb la reforma de la Llei de perillositat i rehabilitació social, l’homosexualitat va quedar explícitament criminalitzada. Moltes dones lesbianes van ser internades en reformatoris o hospitals psiquiàtrics, mentre que moltes altres van veure’s obligades a ocultar la seva identitat per poder sobreviure.
El camí cap a la igualtat i la visibilitat
La mort de Franco, la derogació de la Llei de perillositat social l’any 1979 i l’arribada de la democràcia van obrir el camí al desenvolupament del moviment feminista i LGTBI. Des d’aleshores han nascut nombroses associacions i col·lectius que han treballat incansablement per la igualtat de drets, la visibilitat i el reconeixement de les lesbianes.
Malgrat aquests avenços, el silenci, la invisibilització i l’ocultació continuen formant part de la història —i sovint de la no-història— de moltes lesbianes al nostre país.
Aquesta és també la nostra història
Quan nosaltres, l’Anna i jo mateixa, la Montse, vam decidir sortir de l’armari, als anys noranta, també vam decidir no amagar-nos mai més.
No va ser un camí fàcil. Érem assenyalades, rebíem insults i, fins i tot, persones que ens coneixien de tota la vida deixaven de saludar-nos. Viure amb naturalitat la nostra relació significava, massa sovint, haver de suportar el rebuig i la incomprensió.
L’any 2005 es va aprovar la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe. Nosaltres ens vam casar el juny de 2006. Ja han passat vint anys, i aquell dia continua sent un dels moments més importants de la nostra vida compartida.
El naixement d’El Nostre Racó
Temps després vam començar a pensar en el futur i en com ens agradaria viure la vellesa: envoltades de persones que ens acceptessin tal com som, sense prejudicis ni discriminacions.
D’aquest desig va néixer El Nostre Racó, un projecte que vam iniciar juntament amb la Puri. Més endavant s’hi van anar incorporant altres persones, que ens van acollir amb absoluta naturalitat i que avui formen una autèntica família.
A El Nostre Racó ningú no és discriminat per la seva orientació sexual, identitat, origen o ètnia. És un espai on cadascú pot ser qui és, estimar com estima i viure amb dignitat, respecte i llibertat.
Una llar on tothom pugui ser qui és
Perquè, al capdavall, tots busquem el mateix: una llar on sentir-nos estimats, respectats i lliures.
