Hola, el meu nom es Montse

Feia anys que ens rondava per el cap que seria de mi y la meva parella quant fóssim grans, els meus fills tenen la seva pròpia vida i arribat la hora no es podrien  fer càrrec ni de mi ni d’ Anna i anar a una residencia no era la nostra millor opció (que vagis a toc de xiulet no es lo meu).

Vam anar mirar opcions de cohabitatge per sènior, al començament tot lo que trobàvem era fora de Catalunya , fins que un dia vam veure un que s’estava formant un a prop de Igualada, era complicat anar fins allà perquè no tinc permís de conduir, hem vaig posar amb contacte amb elles i va donar la casualitat que al grup havia una noia del mateix poble que nosaltres i vaig fer cap , Puri hem portava (las reunions eren els dissabtes i Anna treballa).

Fèiem reunions, parla, parla i parla de que volíem, a la hora de comença a parla de aportació inicial la gent es tirava enrere i així es va disgrega el grup.

A les hores Puri i nosaltres  vam tirar endavant i forma un cohabitatge, vam mirar un terreny a prop de Lleida, però el Ajuntament no estava  molt assabentat de lo que era el cohabitatge, ens donaven allargs i es quant vam posar-nos en contacte han Col·lab, ells vam parla amb la arquitecta i el Alcalde i ens vam reuní , a les hores ens vam comunica que trigarien anys a donar els permisos per qüestions internes.

Ja amb l’assessorament de Col·lab estàvem a la recercà de terrenys, no tots estaven adequats pel cohabitatge fins que vam veure el de Santa Maria de Palautordera, no ens o vam pensar molt, parla ham el propietari i per tenir assegurat el terreny entre las dues unitats de convivència  vam donar les arres i així va sorgí El Nostre  Racó.

A partir d’aquí era trobar las 4 unitats familiars que mancaven, van fer un tou d’entrevistes fins que ens vam avenir ham el grup que estem ara. Tot això amb una feina de recercà i documentació darrera i que encara continua.

Viurem  una vellesa acompanyats amb persones amb els mateixos valors i a les hores cadascú diferent, compartirem i tambe  tindrem el nostre espai privat. Recolzament, ajuda mútua, comprensió i bon veïnatge es lo que cal a aquesta societat tan individualista i també compartí amb la gent del poble tant els esdeveniments ja siguin els nostres o els que es facin i tot això o tenim assegurat.