Com viurem sense barallar-nos com a nens petits al cohabitatge?

Publicado por El Nostre Racó en junio 16, 2023junio 16, 2023

Hola amics del blog de El Nostre Racó!
Potser de totes les qüestions que mes preocupen als grups es, “com viurem sense barallar-nos com a nens petis?” perquè si be es molt engrescador un projecte de cohabitatge quan es visita un que ja rutlla, i una ja s’hi quedaria a viure, el que mes por fa, es la convivència (desprès de si ho puc pagar?) què faig si a la llarga, no suporto aquells tics de fulanito, i què faig per entendre’m a aquella que sempre vol tenir la raó?.
Tocant de peus a terra, em de dir que conviure no es una cosa que arribi del cel com la pluja. Es un conreu, com fem en l’hort. Es una cosa que s’ha de treballar i requereix la voluntat de tots i totes.
Aquí podríem explicar la nostra experiència.
El Nostre Racó es va crear de manera poc habitual. Com diu Puri, una de les dues famílies impulsores, va ser un part, ja que va durar 9 mesos des de que es va engegar a finalitzar la composició del grup.
Les dues famílies impulsores, es van conèixer en un altre grup, i el van abandonar en veure la lentitud amb que es formava i les diferents mirades de com gestionar-lo. Puri, Anna i Montse, volien anar més ràpid, som un grup sènior! No tenim tant de temps con la joventut que pot dilatar la recerca.
Cal dir que el grup de El Nostre Racó el formen 6 sòcies, un total de 8 persones. Suficient per tenir diferents punts de vista i opinió per gestionar un cohabitatge, des de el moment de la creació fins a la vida en comunitat. Les impulsores, ja havien fet feina quan vam arribar la resta, havien decidit el lloc on plantar la casa… Els que vam venir al darrera, ja teníem feina feta. I ho sabem prou be, ja que alguns de nosaltres, havíem vist com la localització era un motiu de desfeta dels grups.
A priori, es podria pensar que gent que fa tan poc que es coneixen no ho tindran fàcil per conviure. I si, es veritat, cada passa que donem ens indica que hem d’aprendre a debatre, a consensuar, a respectar les diferents mirades sobre el mateix. Perquè hem acordat que tot el que decidim, hem d’estar conformes, d’acord tots per tirar endavant i que hem de ser sincers, manifestar allò que ens incomoda, perquè tot es pot debatre, mitjançant l’escolta amable i amb voluntat d’entendre les diferents mirades.
No cal pensar que els problemes poden ser les grans decisions, no, les mes petites coses poden representar un gran repte per la convivència.

La nostra dinàmica es anar caminant i debatin, prenent el temps que calgui, fer reunions, tantes com calguin però no deixar res sense aclarir i consensuar.

Ens hem format, llegit molt sobre diferents models de cohabitatge, hem fet cursos, de tot tipus que ens semblava que podien ser d’utilitat, hem visitat molts projectes, après del que ja fa temps que viuen en aquest model, i de tots ells hem recollit les bondats i les dificultats amb les que s’han trobat. Davant de les necessitats que sorgeixen, mirem de trobar resposta. Ens inspiren sobre tot, els grups que han aconseguit sobreviure i continuen i continuen.
Tenim de decidir un munt de coses, quasi tot està per fer, però hem redactat els Estatuts, el Reglament de Règim Intern. Documents vius, que cal anar repassant i adequant al moment de la vida de la cooperativa. Tenim entre mans un projecte que sobreviurà a nosaltres i cal deixar molt be el camí dels futurs veïns.
La nostra fórmula? es que creiem que el grup es el pal del paller, ha de ser fort, i això s’aconsegueix posant en primer lloc a les persones.
Evidentment en un grup petit es més fàcil que en un grup mes nombrós, però cal tenir molt clar els valors del grup i defensar-los. El diàleg es el camí. Voluntat per voler entendre’ns, aquest es el valor major en el nostre grup.
Ens veiem aviat!