L’espera desespera, també al cohousing
Com tot a la vida, també hi ha dificultats al cohousing, i l’espera desespera.
Quan vam iniciar el camí per fer realitat EL NOSTRE RACÓ, sabiem que hi hauria dificultats al cohousing, igualment vam fer números, vam buscar un solar i vam dissenyar la construcció dels nostres habitatges i vam veure que es podia econòmicament.
Si vols, pots llegir més sobre com assumir-ho econòmicament.
Encara que era un projecte que suposava un repte econòmic, les nostres capacitats econòmiques podien assumir-ho. Uns anys després, els esdeveniments socials, polítics i econòmics van derivar a un encariment de tota mena de materials fet que ens ha afectat, fins al punt d’haver de renunciar a algunes coses que eren prescindibles per no superar el llindar d’inversió acordat.
Amb el pas del temps, l’alentiment de tràmits que comporta el procés de posar en marxa el projecte i la contínua pujada de preus de materials, el pressupost inicial s’ha convertit en insuficient, tenint en compte les renúncies fetes anteriorment. De manera que hem de tornar a revisar el projecte tot i les dificultats al cohousing i preguntar-nos què podem fer més per aconseguir que sigui econòmicament possible?
Durant tot el temps d’espera, les gestions amb les administracions que per molt que ens féssim a la idea han superat el llindar de l’imaginable, els preus continuen pujant.
En aquest temps hem conegut projectes que han passat per fortes crisis, deixant que el somni s’esfumés. Coneixem un dels grups, que ja havien comprat el solar, i davant l’esglai d’alguns membres, davant de les pujades de preus, han abandonat el projecte, deixant la resta de grup sense capacitat econòmica per assumir-lo, i sense llista d’espera, han venut el solar. El grup s’ha dissolt, abandonant el somni.
EL NOSTRE RACÓ, està vivint aquesta espera, que desespera. Perquè fins no saber quant costarà el projecte, no podrem saber els números reals i els ajustaments arquitectònics, de construcció, de canvi de materials, i de disseny, que porten a refer els comptes dels professionals que hi intervenen, diverses vegades. I el final s’allarga i s’allarga.
Però treballem la fortalesa del grup i els fonaments emocionals esdevenen sòlids, i continuem superant les dificultats al cohousing.
Els sèniors som gent amb “cursa” de vida, no és el primer repte que hem d’afrontar.
Sabrem reordenar, canviar, reajustar i si cal, renunciar a alguns desitjos, de moment, caldrà esperar el que calgui, però el somni es farà realitat!
