Cohousing sènior: la realitat que ningú explica
Fa pocs anys, dir que aniries a viure en cohousing sènior sonava a experiment. Avui ja no. En just un parell d’anys hem passat de comptar els projectes amb els dits d’una mà a parlar de desenes de projectes en marxa arreu de Catalunya. Nosaltres hem viscut aquest canvi des de dins, amb El Nostre Racó, i això és el que hem après pel camí.
De projecte rar a moviment amb xifres pròpies
Fa no tant, el cohousing sènior a Catalunya es podia comptar gairebé de memòria: un grapat de projectes en desenvolupament i tot just uns quants habitats de debò. Avui la fotografia és una altra: hi ha projectes amb gent convivint ja i d’altres en fase de promoció.
Per què ara? No és casualitat. El preu de l’habitatge no para de pujar, cada cop hi ha més mans concentrant moltes propietats, i mentrestant cada cop més gent —sobretot a partir de certa edat— busca una alternativa que no sigui ni la propietat de tota la vida ni el lloguer de mercat. El cohousing sènior ha deixat de ser una raresa de quatre convençuts per convertir-se en una resposta real a un problema real.
El nostre principi: com va començar El Nostre Racó
Nosaltres veníem de vivències i situacions molt diferents, però tots teníem clara una cosa: volíem una vellesa activa, compartida, i sense convertir-nos en una càrrega o una dependència per als nostres fills.
Els inicis no van ser fàcils. La Puri, la Montse i l’Ana van decidir comprar el terreny quan el grup encara ni tan sols existia. Va ser un acte de valentia pura, amb la incertesa que algú més s’hi sumés. Amb el temps, s’ha vist que aquell risc ha estat precisament el que ha donat cohesió al grup que som avui.
El que no surt als articles bonics
Es parla molt de comunitat, de sostenibilitat, de combatre la soledat. Tot això és veritat, però hi ha coses que gairebé mai s’expliquen.
Ara bé,viure així significa, moltes vegades, avantposar el que és millor per al grup al que un voldria a nivell individual. Intentem que cada decisió sigui la millor per al conjunt, i això no sempre coincideix amb el que a tu personalment t’agradaria més. Aprendre a conviure amb això, sense ressentiment, forma part de la feina real.
Trobar el terreny. Les administracions públiques solen tenir poca disposició a cedir sòl per a aquest tipus de projectes, i això obliga molts grups a buscar durant anys, i a assumir costos importants en l’adquisició.
El mur amb què ens hem topat: el finançament. Qui dona una hipoteca a un cohousing sènior?. Molt poques entitats financeres volen assumir aquest risc, perquè no els compensa. Tot i aixó,, només la banca ètica ha estat disposada a acompanyar-nos en aquest procés. Un obstacle dur que hem hagut de superar, i molt pocs articles sobre cohousing l’esmenten tan sols.
No és per a tothom
Per aixó, cal dir-ho clar: aquest tipus de cohousing sènior no és per a qui li costi compartir, per a qui prefereixi aïllar-se o simplement anar a la seva. Funciona perquè cadascun de nosaltres ha triat, de manera conscient, formar part d’alguna cosa més gran que un mateix. Si aquesta no és la teva manera d’entendre la vida, aquest model no et farà feliç.
On som
Finalment, després d’anys lluitant amb els costos de l’obra, amb les administracions i amb la burocràcia, per fi el nostre projecte de cohousing sènior és a punt de ser una realitat. La construcció està a pocs mesos d’acabar. Aviat podrem gaudir de l’entorn, de les nostres llars, i de la que serà la nostra família.
T’agradaria conèixer el nostre projecte?
Si estàs interessat i vols saber més sobre el nostre projecte, o simplement estàs valorant un projecte de cohousing sènior, contacta amb nosaltres per correu electrònic o per telèfon.
