.<\/p>\n\n\n\n
Lesbianisme a Catalunya \u00e9s una realitat amb una hist\u00f2ria marcada pels silencis, la repressi\u00f3, la lluita i la llibertat. Han passat vint anys des que el dest\u00ed va decidir que caminarien juntes. La Montse i l’Anna comparteixen amb nosaltres la seva hist\u00f2ria: una vida viscuda amb valentia, la lluita per ser qui s\u00f3n i com aquest cam\u00ed les va portar fins a El Nostre Rac\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La hist\u00f2ria del lesbianisme a Catalunya i a la resta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica est\u00e0 marcada per una doble invisibilitzaci\u00f3: el silenci imposat a l’homosexualitat i la discriminaci\u00f3 derivada d’una societat profundament patriarcal.<\/p>\n\n\n\n
L’exist\u00e8ncia de dones que estimaven altres dones es pot documentar des de l’antiguitat fins als nostres dies, passant per la repressi\u00f3 franquista, l’activisme de la Transici\u00f3 i l’actual recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n\n\n\n
El terme lesbianisme<\/em> prov\u00e9 de l’illa grega de Lesbos i de la poetessa Safo (segle VII aC), els versos de la qual constitueixen un dels primers testimonis literaris de l’amor i el desig entre dones. Malgrat que l’homosexualitat femenina ha existit al llarg de tota la hist\u00f2ria, gaireb\u00e9 sempre ha rom\u00e0s amagada. A difer\u00e8ncia dels homes, les dones depenien econ\u00f2micament, jur\u00eddicament i socialment d’ells, fet que les condemnava sovint al silenci i a la invisibilitat.<\/p>\n\n\n\n Durant la Segona Rep\u00fablica van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer algunes figures pioneres i espais de m\u00e9s llibertat, com ara Luc\u00eda S\u00e1nchez Saornil <\/a>(cofundadora de Mujeres Libres<\/em>) o Victorina Dur\u00e1n, que va viure la seva homosexualitat amb una certa llibertat abans de l’exili. A Catalunya tamb\u00e9 es podria fer refer\u00e8ncia a les primeres xarxes feministes i culturals de Barcelona, encara que la documentaci\u00f3 sobre lesbianisme \u00e9s molt escassa precisament per la invisibilitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Amb l’arribada de la dictadura franquista, per\u00f2, la repressi\u00f3 es va intensificar. El r\u00e8gim va perseguir qualsevol expressi\u00f3 de diversitat sexual i, amb la reforma de la Llei de perillositat i rehabilitaci\u00f3 social, l’homosexualitat va quedar expl\u00edcitament criminalitzada. Moltes dones lesbianes van ser internades en reformatoris o hospitals psiqui\u00e0trics, mentre que moltes altres van veure’s obligades a ocultar la seva identitat per poder sobreviure.<\/p>\n\n\n\n La mort de Franco, la derogaci\u00f3 de la Llei de perillositat social l’any 1979 i l’arribada de la democr\u00e0cia van obrir el cam\u00ed al desenvolupament del moviment feminista i LGTBI. Des d’aleshores han nascut nombroses associacions i col\u00b7lectius que han treballat incansablement per la igualtat de drets, la visibilitat i el reconeixement de les lesbianes.<\/p>\n\n\n\n Malgrat aquests aven\u00e7os, el silenci, la invisibilitzaci\u00f3 i l’ocultaci\u00f3 continuen formant part de la hist\u00f2ria \u2014i sovint de la no-hist\u00f2ria\u2014 de moltes lesbianes al nostre pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Quan nosaltres, l’Anna i jo mateixa, la Montse, vam decidir sortir de l’armari, als anys noranta, tamb\u00e9 vam decidir no amagar-nos mai m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n No va ser un cam\u00ed f\u00e0cil. \u00c9rem assenyalades, reb\u00edem insults i, fins i tot, persones que ens coneixien de tota la vida deixaven de saludar-nos. Viure amb naturalitat la nostra relaci\u00f3 significava, massa sovint, haver de suportar el rebuig i la incomprensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n L’any 2005 es va aprovar la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe. Nosaltres ens vam casar el juny de 2006. Ja han passat vint anys, i aquell dia continua sent un dels moments m\u00e9s importants de la nostra vida compartida.<\/p>\n\n\n\n Temps despr\u00e9s vam comen\u00e7ar a pensar en el futur i en com ens agradaria viure la vellesa: envoltades de persones que ens acceptessin tal com som, sense prejudicis ni discriminacions.<\/p>\n\n\n\n D’aquest desig va n\u00e9ixer El Nostre Rac\u00f3<\/strong>, un projecte que vam iniciar juntament amb la Puri. M\u00e9s endavant s’hi van anar incorporant altres persones, que ens van acollir amb absoluta naturalitat i que avui formen una aut\u00e8ntica fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n A El Nostre Rac\u00f3 ning\u00fa no \u00e9s discriminat per la seva orientaci\u00f3 sexual, identitat, origen o \u00e8tnia. \u00c9s un espai on cadasc\u00fa pot ser qui \u00e9s, estimar com estima i viure amb dignitat, respecte i llibertat.<\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8, al capdavall, tots busquem el mateix: una llar on sentir-nos estimats, respectats i lliures.<\/p>\n\n\n\n Montse<\/a> i <\/em>Ann<\/em>a<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Montse i Anna, protagonistes de la seva hist\u00f2ria i del projecte El Nostre Rac\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":865,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[27],"class_list":["post-863","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-creant-proyecte-de-cohousing","tag-reptes"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\tDe la Segona Rep\u00fablica a la repressi\u00f3 franquista<\/h2>\n\n\n\n
El cam\u00ed cap a la igualtat i la visibilitat<\/h2>\n\n\n\n
Aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la nostra hist\u00f2ria<\/h1>\n\n\n\n
El naixement d’El Nostre Rac\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Una llar on tothom pugui ser qui \u00e9s<\/h2>\n\n\n\n