En els darrers anys han sorgit molts projectes, per\u00f2 pocs han arribat a consolidar-se.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 no es consoliden, si sembla una idea tan atractiva?<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 es requereixen dues caracter\u00edstiques personals essencials dels integrants, que si no es tenen, no es podr\u00e0 consolidar un projecte.<\/p>\n\n\n\n
La primera \u00e9s saber viure en comunitat, i l’altra \u00e9s saber desprendre’s dels aferraments.<\/p>\n\n\n\n
Al llarg de la hist\u00f2ria, aquest model d’habitatge col\u00b7laboratiu es d\u00f3na en moments de precarietat econ\u00f2mica perqu\u00e8 \u00e9s quan la solidaritat entre ve\u00efns funciona m\u00e9s f\u00e0cilment. Les necessitats humanes, agrupen.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta afirmaci\u00f3 pot semblar extrema, per\u00f2 la necessitat d’ajuda m\u00fatua \u00e9s la que mou els grups que es consoliden. Es cert que hi ha comunitats col\u00b7laboratives que compleixen aquesta condici\u00f3 sense ser Cohousing.<\/p>\n\n\n\n
Al nostre pa\u00eds, ser propietari \u00e9s un valor que busca qui vol sentir-se segur. La hist\u00f2ria recent, parla de una generaci\u00f3 de treballadors amb un cert benestar econ\u00f2mic, que perseguien tenir el seu patrimoni habitacional, fins i tot segona resid\u00e8ncia, cotxe propi i poder tancar la porta de casa, sabent-se al \u201cregne\u201d particular, amb dret a no ser molestat, ser \u201cpropietaris\u201d. Aquesta generaci\u00f3 la componen els m\u00e9s grans d’avui.<\/p>\n\n\n\n
La idea d’un habitatge en cessi\u00f3 d’\u00fas comporta no tenir la propietat, \u00e9s un canvi de paradigma que xoca amb la situaci\u00f3 que actualment es respira a la societat, amb un gran sentit d’individualitat, i assimilar aquest canvi requereix el seu temps.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 hi ha circumst\u00e0ncies que ajuden a emp\u00e8nyer el canvi. Una \u00e9s la p\u00e8rdua de poder adquisitiu, i m\u00e9s recentment la crisi sanit\u00e0ria viscuda amb la pand\u00e8mia del 2020. Un col\u00b7lectiu que s’ha despertat especialment s\u00f3n els m\u00e9s grans de 50 anys.<\/p>\n\n\n\n
I \u00e9s ara, quan sorgeix amb m\u00e9s \u00edmpetu la idea de… I si anem a viurem junts?<\/p>\n\n\n\n
Alguns grups s\u00e8nior ja van fer aquest pensament al nostre pa\u00eds fa uns anys.<\/p>\n\n\n\n
Tenim com exemple, Residencial Santa Clara a M\u00e0laga, Trabensol a Torremocha del Jarama a la comunitat de Madrid, Convivir a Horcajo de Santiago a Cuenca. A Catalunya el m\u00e9s antic \u00e9s La Muralleta a Santa Oliva, Tarragona.<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 costa deixar all\u00f2 privat, per anar a all\u00f2 col\u00b7lectiu. I \u00e9s un error pensar, que vivint en un Cohousing es perd la llibertat, com si tot hagu\u00e9s de ser col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n
No, no \u00e9s aix\u00ed, viure col\u00b7laborativament \u00e9s, combinar la privadesa, amb la comunitat.<\/p>\n\n\n\n
El requisit d’aquest model \u00e9s l’ajuda m\u00fatua, i el respecte a la privadesa est\u00e0 garantit perqu\u00e8 forma part de l’esperit del Cohousing.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 el que cal \u00e9s obrir la ment i estar disposat a aprendre de les experi\u00e8ncies dels que han consolidat els seus projectes, quines dificultats van trobar i com les van resoldre.<\/p>\n\n\n\n
Formar-se en les disciplines necess\u00e0ries, i sobretot, aprendre a conviure, dialogar, resoldre conflictes i col\u00b7laborar en comptes de competir, organitzant responsablement la vida en com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 \u00e9s possible escoltant les necessitats de tots els membres del grup, posant en pr\u00e0ctica t\u00e8cniques de resoluci\u00f3 de conflictes i emprant metodologies d\u2019organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, obrir la ment a noves experi\u00e8ncies i no tancar mai la porta a les dificultats, sin\u00f3 treballar per resoldre-les.<\/p>\n\n\n\n
Altres cohousing:<\/p>\n\n\n\n
Residencial Santa Clara<\/a><\/p>\n\n\n\n