Em dic Maria Ben\u00edtez quan tenia 50 anys, vaig comen\u00e7ar a pensar com volia viure la vellesa, no m’agradava anar a una resid\u00e8ncia, no volia ser cuidada pels fills, i l’alternativa de quedar-me a viure a casa meva era molt temptadora, perqu\u00e8 jo gaudeixo de ser a casa, per\u00f2 el preu d’aix\u00f2 \u00e9s la solitud. Que a la vellesa es transforma en una malaltia m\u00e9s.
Al costat de Juan \u00e9s el meu marit, van comen\u00e7ar a pensar en un model de resid\u00e8ncia autogestionada, i on en lloc d’habitacions, hi haurien petits apartaments. Sense saber-ho disseny\u00e0vem una cohabitatge. Ho vam compartir amb els amics i es van posar les mans al cap dient, \u201cper\u00f2 falta molt, on aneu encara som molt joves!\u201d. Aleshores encara no hi havia xarxes socials, per\u00f2 Internet va arribar i la recerca ens va portar a con\u00e8ixer el co-habitatge. Visitem molts projectes a tot el pa\u00eds, i fins a Holanda, tamb\u00e9 assistim a molts actes on es feien trobades, seminaris, jornades, Madrid, Val\u00e8ncia, a Catalunya\u2026 I ens vam crear el nostre projecte, que es va convertir en un somni no fet realitat , perqu\u00e8 com molts grups, no vam saber gestionar-ho prou b\u00e9. I seguim la investigaci\u00f3, i ens afegim a un projecte que comen\u00e7ava i tamb\u00e9 al cap de dos anys, vam fer aig\u00fces\u2026 I tornem, apareix un altre grup i tamb\u00e9 pensem que aquest podria ser. I tampoc, a l’any de pert\u00e0nyer, ens acomiadem. I sense buscar\u2026 perqu\u00e8 estem fent el dol del darrere, apareix EL NOSTRE RAC\u00d3. I com si fos un puzle, les peces van encaixar ben aviat. Havia valgut la pena fer tot el cam\u00ed. El projecte desitjat era davant nostre.<\/p>\n\n\n\n