Isabel

cobatitage

Fa temps que havia pensat en treballar menys i viure en una zona tranquil.la, lluny del soroll i del brogit de Barcelona i pensava fer-ho en comunitat. Sovint amb els amics i amigues en parlavem de la possibilitat de fer.ho però mai trobavem la manera i les situacions individuals eestaven en diferents moments i era difícil fer.les coincidir.

Em van passar un petit folletó amb informació sobre la cooperativa El Nostre Racó i em va picar la curiositat :  Vaig tenir una primera entrevista amb la Puri i la Montse , la idea em va agradar molt i tot i que no eren persones conegudes de seguida vaig veure en els seus ulls i en la seva actitut que eren persones entusiasmades en el projecte i en les que es podia confiar per tirar.lo endavant . En general soc valenta i m’ en refio de la meva intuició , per això de seguida m’ hi vaig integrar . I a partir d’ aquí tot endavant amb les ganes de fer-ho possible , pensant també que el camí també forma part del projecte , per nosaltres i pels que vindran després